La infecció per vih en l’edat pediàtrica
Benvinguts a la pàgina de la Fundació Lucía per al Sida Pediàtric.
La infecció per VIH/SIDA va aparèixer entre nosaltres a principis dels anys 80 i aviat va afectar un important nombre de nadons, fills quasi tots de mares seropositives. Considerant com a afectats de SIDA pediàtric tots els casos detectats en menors de tretze anys en el moment del diagnòstic, el primer cas fou diagnosticat a Nova York (Estats Units) l’any 1982. En el nostre país el primer cas va ser un nen hemofílic al 1982 que va adquirir la infecció per transfusió d’hemoderivats i el 1984 va ser diagnosticat el primer cas per transmissió vertical (de mare a fill). Desde llavors el nombre de nous casos de nens, adolescents i joves infectats de vih no ha deixat d’augmentar, especialment en els paísos en vies de desenvolupament. En el nostre país està també augmentant la transmissió per via sexual (especialment en dones i adolescents donada la pràctica encara freqüent de relacions sexuals no segures sense ús de preservatiu).
Durant la dècada dels 80 el nombre de nens infectats del Vih en el nostre medi va anar augmentant fins que es va estabilitzar a principis dels anys 90, tal com va passar amb els adults. Posteriorment, a partir de 1995-96, amb l’aparició dels primers fàrmacos antirretrovirals es va iniciar un descens progressiu de la transmissió vertical fins al moment actual en què s’estan observant taxes de transmissió mare–fill del 1’8 %-1’5% en els casos de gestacions control.lades durant les quals que les dones infectades reben tractament antirretroviral durant la gestació i els nadons durant les primeres setmanes de vida. (Les taxes de transmissió vertical són molt superiors si no existeix un bon control de les dones gestants, del part i/o de la lactància : 18-25%. Recordem que el Vih es pot transmetre d’una mare al seu fill durant la gestació, el part o a través de la llet materna).
Espanya ha sigut el país europeu amb més nens diagnosticats de SIDA pediàtrica, amb l’excepció de Romania on es van produïr una alta taxa de casos per transmissió nosocomial (en els orfenats i hospitals per transfusió de sang contaminada). Actualment gràcies als fàrmacs i a un millor control de les gestants, aquesta tendència ha revertit, encara que segueix sent necessari no reduir ni estratègies ni esforços en aquest camp.
La infecció del Vih en l’edat pediàtrica té pitjor pronòstic que en els adults; sense tractament una quarta part dels nens infectats acompleixen criteris de SIDA (estadi final de la infecció per Vih) abans dels 12 mesos i no sobreviuen sobreviviendo més enllà dels 3 anys d’edat. El diagnòstic precoç de la infecció per Vih i la introducció dels fàrmacs antirretrovirals ha canviat la història natural de la infecció.
En algunes regions del nostre planeta la infecció per Vih està posant els infants en una situació d‘altíssim risc bio-psico-social. En els paísos desenvolupats la situació dels menors infectats del Vih ha experimentat canvis substancials si ho comparem amb la d’altres paísos o amb els inicis de la pandèmia. Avui i aquí la infecció del Vih és una malaltia per la qual, tot i que no disposem encara d’un tractament que erradiqui el Vih definitivament, podem esperar objectivament que, amb un seguiment clínic estret, unes cures adecuades i un acompliment estricte de la medicació, molts casos disposaran d’una bona qualitat de vida a llarg termini i de la possibilitat de disfrutar d’un bon estat físic, amb llarga supervivència i,per tant, de bones perspectives de futur.